Teoria milèsia sobre els noms dels plats

Quan fem un plat que clarament és una innovació, una creació o una recepta original d’una altra cuinera o cuiner ens agrada dir-ho als comensals i sempre ho expliquem a la carta. En tots els nostres restaurants.

A l’alkostat podeu trobar els peus de porc Pierre Koffmann, perquè els fem tal i com va fixar el cèlebre cuiner francés; o la tripa Rossi, perquè és com ens la va ensenyar a fer el cuiner italià del restaurant Trippa de Milà, Diego Rossi, quan el vam convidar a cuinar a l’alkimia. De la mateixa manera, la truita de pa amb tomàquet i pernil de gla quan ha estat a la nostra carta li hem dit pel nom de Marga Muñoz, que és qui la feia al restaurant La Florentina, de Barcelona.

Al restaurant Vivanda del barri de Sarrià fem el mateix. I per aquesta raó, quan ens mengem l’amanida de tomàquet amb anxoves i ceba al cop de puny li diem Kubansky, perque és el nom del restaurant de Sant Antoni de Calonge on el cuiner Jordi Vilà la va tastar per primera vegada. I l’hamburguesa que servim, per la mateixa raó, li diem “Au Cheval Chicago”, pel restaurant Au Cheval… de la ciutat de Chicago. Fins i tot, al Vivanda, gairebè en to de broma, us podeu menjar els Cargols alkostat, perquè repetim la variant de cargols que vam començar al nostre restaurant alkostat de la Ronda Sant Antoni.

La teoria milèsia

Nosaltres li diem la teoria milèsia sobre els noms dels plats perquè ens recorda una anècdota sobre els filòsof Tales de Milet que vam llegir a “Saviesa grega arcaica” de l’editorial Adesiara i que te força gràcia. Us en reproduïm una petit fragment:

“No feia gaire temps que Tales de Milet havia fet aquest descobriment que l’ensenyà, segons diuen, a Mandrait de Priene, el qual altament satisfet d’una coneixènça nova, l’invità a posar el preu que volgués a un tal ensenyament. “Em consideraria prou retribuit -digué Tales, el savi- si, en comunicar als altres el que saps per mi, no t’ho atribueixis a tu mateix, ans publiques que jo en soc l’inventor i ningú altre”.

Apuleu, Flòrides XVIII 30-35 (traducció Marçal Olivar)