Entrevista al cuiner Jordi Vilà (Núvol)
Entrevista del crític cultural Joan Burdeus a Núvol
Fa unes setmanes, a la revista Núvol, el crític cultural Joan Burdeus, al fil de la publicació del Manual d’Autodefensa de la Cuina Catalana, va entrevistar el nostre cuiner preferit, en Jordi Vilà.
Aquesta és la presentació de la seva entrevista, que per cert, ens va agradar molt.
“Jordi Vilà és un dels millors cuiners de Catalunya ara mateix, però està preocupat i sent una cosa que el crida a anar més enllà. Nascut el 1973 al Papiol en una família molt cuinera, Vilà és un cas de dedicació absoluta que ha acabat amb èxit i reconeixement: El 2004 va obtenir una estrella Michelin amb l’alkimia, una de les més antigues de la ciutat i que s’ha mantingut fins ara, i ha anat incorporant projectes: restaurants com ara l’Alkostat, el Vivanda, una botiga de plats preparats com el Va de Cuina o la direcció gastronòmica del grup Moritz. Però la gran novetat és que, des de fa uns anys, Vilà ha fet un gir cultural i comunicatiu per reivindicar la cuina catalana en un moment que ell considera preocupant. Per això acaba de treure el Manual d’Autodefensa de la Cuina Catalana, un document en clau d’humor amb nou arguments per combatre les tendències negatives amb textos breus fets en col·laboració amb Uri Costak i il·lustracions de Joan Manel. Em convida a dinar La Taula de Cuina Catalana de l’Alkimia, i el dinar és la primera part d’una conversa sobre revolucions tecnològiques, preservar la memòria, i l’alvocat”.
Podeu llegir l’entrevista sencera en aquest enllaç
La fotografia és de Marina Miguel Pavia.
Maria Nicolau i l’alvocat
Precisament la reflexió que fa en Jordi Vilà de l’alvocat (a l’entrevista de Núvol), ha provocat la reacció de la escriptora i cuinera Maria Nicolau, probablement la millor divulgadora de la cuina catalana en l’actualitat.
“Amb un alvocat no puc fer suquet de peix, ni arròs a la cassola, ni estofat, ni romesco, ni fideuades, ni brous, ni escudelles. Si poso l’alvocat a taula haig de deixar de parlar de la meva llengua materna culinària” diu entre d’altres coses ben fonamentades en el seu article.
Podeu llegir la seva peça (si esteu subscrits, nosaltres hi som) en aquest enllaç.
Gràcies Maria Nicolau per participar d’aquesta reflexió general sobre què és Cuina Catalana i com podem fixar-la, enfortir-la i divulgar-la millor!!! D’això anava precisament la idea d’en Jordi: de posar sobre la taula la reflexió sobre què volem a la taula quan parlem de Cuina Catalana.