Entrevista a “La Fonda” de Catalunya Ràdio
“La cuina catalana no necessita disfresses, només ser mirada des de dins”
Aquesta setmana el programa “La Fonda” de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Pep Nogué, ha entrevistat el nostre cuiner preferit, en Jordi Vilà. Gairebé una hora d’entrevista on és parla de tot, però sobretot de cuina. De nova cuina catalana, de mars i muntanyes i de com fer la nostra cuina més sexi
Podeu escoltar l’entrevista sencera en aquest enllaç.
Ens ha agradat molt la presentació que Pep Nogué ha fet de l’entrevista, al seu canal d’Instagram. Aquí us la deixem complerta:
“La cuina catalana, quan passa per les mans de Jordi Vilà, esdevé conversa. No és ni arqueologia ni exhibició, sinó una mirada lucida al que hem estat i al que encara podem ser. Als seus restaurants, alkimia i alkostat, la tradició no és un pes, és un motor. Els plats no reprodueixen el passat, el fan parlar i el fan evolucionar.
Vilà entén que la cuina catalana és matèria viva. Que un fricandó, un suquet o un mar i muntanya no són només receptes, sinó memòria, territori i llenguatge. Però també sap que aquesta memòria, si no es posa en diàleg amb el present es fossilitza. Per això els seus plats semblen antics i nous a la vegada: reconeixibles, però sorprenents; profunds però lleugers.
A l’alkimia hi ha un pensament: la cuina catalana no necessita disfresses per ser moderna, només necessita ser mirada des de dins.
Reinterpretar no és trair, és estimar amb coneixement. És qüestionar-se com cuinaven les àvies, per què, i què vol dir avui cuinar amb els mateixos ingredients, però amb altres preguntes.
Vilà busca l’essència. El sabor net, el gest mínim, la tècnica precisa que no amaga, sino que revela. Per això la seva cuina té alguna cosa de poètica silenciosa. És contemporània, però arrelada, és radical, però recognoscible.
La seva nova cuina catalana no és un estil, és una actitud: respectar l’origen i portar-lo a un futur possible. Fer que la tradició respiri, que dialogui amb el món, però que no perdri mai el parlar del país.
A alkimia i alkostat, la cuina catalana no es museïtza, es viu, es pensa i es projecta. I és en aquesta mirada -crítica, emocionada i profundament honesta -que Jordi Vilà esdevé un dels cuiners imprescindibles per entendre què pot ser, avui, una cuina amb memòria que vol continuar fent camí”.